Vigília
Abúlics cossos desperten
d'una letargia de mesos
i se citen per celebrar-se.
S'empassen converses desapassionades
i se submergeixen dins xivarris efervescents
que els desequilibren.
La bogeria s'estén
entre l'histerisme col•lectiu
de borratxeres particulars.
Les hores són convidades
a remullar-se en alcohol
mentre a les parets són afusellats
reflexes dels llums de colors.
És la nit dels cabells de vidre,
dels ulls d'odi immadur
i dels diàlegs trivials.
És l'hora dels llavis de goma,
dels petons eixuts
i de frívoles sospites...
Són passions fràgils.
I els noms de nous amants
esdevenen temptació
en una orgia imperfecta.
I es donen a desitjos d'escuma
fins que una melodia els fa fora.
Són causes perdudes
per causes obscenes.
És vigília...
Autor(es): Joan Pairó