Vint-i-huit
Potser he aprés a disfrutar el sabor agredolç de la maduresa.
Quina sorpresa més grata, no m’esperava res.
Quina alegria senzilla,
però que dolç que és estar amb tu, estar amb ells.
Sempre és bona notícia tornar a ser xiquet.
Amb la raó afegida d’haver deixat enrere el club d’aquells
que per desgràcia no han passat dels vint-i-set.
Pobres d’ells!
I hui, després de tants anys, ha tornat a ser una festa.
Pot ser he aprés a disfrutar el sabor agredolç de la maduresa.
Quina sorpresa més grata, no necessite més.
Si no s’acabara el dia
no passaria res, estem tan bé que per moments deliberem
que no és tan greu fer-se vell.
I hui, després de tants anys, ha tornat a ser una festa.
Pot ser he aprés a disfrutar el sabor agredolç de la maduresa.
Cantem, junts improvisem la gran celebració manifesta.
Crec que guardaré l’emoció que m’esteu fent sentir per a la resta.