Violència
de cos més aviat tot nu
que va deturar-me el pas
sense saber perquè
em va prendre el cor.
Diu que ho ha deixat tot
que a casa no hi pot estar
que se'n va a buscar algun lloc la pau.
Em diu que no amb el cap,
no l'he trobat.
El pare no ha deixat de beure
des de que va perdre el treball.
La mare no m'explica contes
d'aquells que em feien somniar tant.
Obro els ulls i demano un instant
de clemència per al meu món
perquè està agonitzant.
Què li han fet no hi ha olor de net?
Sols ens queda aquest trist mot: que ja s'arreglaran.
Ja en tinc prou de proeses de Déu
mentre hi hagin infants que es morin de fam.
Ja en tinc prou de violència mortal
de narcòtics perduts,
dels qui amaguen el cap
i l'infant vol plorar.
Va ser un infant menut
de cos prim, però molt tossut
que va deturar-me el pas
sense saber perquè
em va fer plorar.
Diu que vol veure els rius
toca'ls però no amb arxius
que formin la història d'un passat.
Vol veure els ocells
volar i cantar.
El meu germà no hi és a casa
es que els amics el van drogar,
recordo com em protegia
dels mals companys que em van pegar.
Autor(es): Santi Vendrell