Violetes
Esperances banyades, vides truncades,
mentre el món dóna l'esquena.
No cal fer res, no hi ha problema.
Fan lleis que vulneren els drets humans,
dona igual només són subsaharians.
Moguts per un somni de llibertat
trobaran il•lusions ofegades en la mar.
En les aigües de l'estret floten violetes que vingueren pel desert.
Flota el fruit del baobab, les arrels de la humanitat, en les aigües de l'estret.
Sense cara i sense nom
van buscant un món millor.
Estalvis i vides hipotecades
en favor de les màfies organitzades.
A tomba oberta viatjaran per un mar que engoleix sense parar
i els que arriben trobaran una gran desil•lusió al veure podrit el primer món.
En les aigües de l'estret floten violetes que vingueren pel desert.
Flota el fruit del baobab, les arrels de la humanitat, en les aigües de l'estret.
“Llavis amb solcs i set,
llençols esquinçats com
mantells redemptors,
sense propòsit d’esmena.
És pecat nàixer a terra erma,
on florida d’oblit
i cremada pel sol,
els queda només, de vida,
una lleu exhalació.”