Vull Pau
potser el que jo portava dins no era en el seu cor
però ara és massa tard, no hi ha res més al mon
que pugui fer-me creure en el que sóc.
I encara puc sentir, i encara ara jo puc dir
que tot el que ha passat no significa res per mi
vull fer-la meva tal com un dia em vaig dir
quan et miro als ulls jo crec que diu que...
I es que no va fer promesa d'un amor d'aquells per sempre
diu que té la vida entesa a la seva manera.
Uh! Uh! jo vull pau, Uh! pero ella no ho és
jo no puc odiar i al mateix temps estimar
i al mateix temps estimar.
I van passant els dies, i ja han passat uns anys
i va passant la vida i ella és igual que abans
algú va dir-me que l'odi i l'amor són notes d'una mateixa cançó.
I es que no fa mai promeses d'un amor d'aquells per sempre
diu que té la vida entesa a la seva manera
vull, jo vull pau, vull però ella no ho es
jo no puc odiar i al mateix temps estimar
i al mateix temps estimar.
Vull, jo vull pau, vull però ella no ho és
jo no puc, no puc, no puc odiar i al mateix temps estimar
i al mateix temps estimar.
Autor(es): Jesús Rovira