Jota del castellut
Per carrer de les tronetes
quantes voltes he passat!
i les hauré de passar,
castelluda meua,
si no me'n vaig de soldat.
Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que passar
agarrà del meu braç.
El dia que jo et vaig vore
em vaig quedar admirat
pensant si series xica,
castelluda meua,
o àngel del cel baixat.
Al cantar la despedida
les llàgrimes m'han caigut,
perquè és molt trist de deixar,
castelluda meua,
la jota del castellut.
Writer/s: Popular valenciana
