Leylim ley
Obres tantes portes closes al meu cap,
deixes rastres, amples danses, al meu pit,
poses ales blanques que alcen el meu pas.
Obres, deixes, poses: tu ets el meu amic.
Véns amb tots els astres d'una nit de maig,
omples tota aquesta cambra de gessamí,
queda un aire amb menta amarga quan te'n vas.
Entres, omples, buides: tu ets el meu amic.
Saps trobar la fruita que fa tenir fam,
saps trobar la set per beure el teu vi,
saps donar la calma justa a cada mà.
Sempre, sempre et vull a prop que tu ets per mi.
Writer/s: Albert García, Zülfü Livaneli
