Fantasma
No tornaré a estranyar-te
sabre com oblidar-te
i esborraré la teva ombra.
La llum del meu somriure
em diu que torno a viure
sabre desfer-me de la cendra.
Però després sabent que jo ja no ha de ser
si torno a recordar-te el cor pregunta
com t’oblidaré.
Com un fantasma
t’amagues i et quedes
i et sento i ja respiro i t’espero i et penso
i en el meu cor cada cop que batego
no trobo una raó, ja no, ja no.
Com un fantasma
et torna a cridar-me i t’escolto
però voldria evitar-te, esborrar-te
m’agradaria ser un estel i deixar-te
però encara queda molt amor, amor
com allunyar-te de mi.
Invento a cada estona,
no se canviar d’escena
a cada història en la memòria,
Si trobo la manera,
de veure l’optimisme
podré allunyar-me de l’abisme.
Però després sabent que jo ja no ha de ser
si torno a recordar-te el cor pregunta
com t’oblidaré.
Com un fantasma
T’amagues i et quedes
i et sento i ja respiro i t’espero i et penso
i en el meu cor cada cop que batego
no trobo una raó, ja no, ja no.
Com un fantasma
et torna a cridar-me i t’escolto
però voldria evitar-te, esborrar-te
m’agradaria ser un estel i deixar-te
però encara queda molt amor, amor
com allunyar-te de mi, de mi.
Passa de llarg i sabre com ho haig de fer,
passa de llarg i potser t’oblidaré.
