Ni dies ni metres
Sóc a prop d'una caseta,
ve un nafrat amb metralleta. (De sang)
Em diu: puja en bicicleta,
anirem a córrer mon.
Farem mil i una batalla.
Tornarem plens de quincalla.
Plens d'honors i de morralla.
Per la defensa en el front.
Vés!
Vés!
Deixa'm sol amb el meu arbre,
(quatre pomes i ombra)
Ves!
Vés!
Tu i jo mai no farem res!
Passen temps de despropòsit.
Se m'acosta un cert propòsit, (de sant)
va de negre i jo de bòlit,
i em convida a anar al cel.
Em diu que la gran riquesa
del vaticà com a empresa.
I em demana la pobresa.
Quede mut i em muda el pèl.
Prop de fer la migdiada
se m'apareix una fada. (De mort)
I em conta un conte d'alçada:
"Treballar glòria et darà".
M'explica plena d'eufòria
dels patrons la seva història.
Vol comprar-me la memòria.
I em diu que or de dalt plourà.
Mig adormit repasse historia.
De persones sense glòria: (de plor)
se me'n riu la meua eufòria.
El ridícul m'és germà.
Veig com pinta el ciclista
trilaterals modernistes.
Veig blasfèmies terroristes
mes avall de l'Ebre. Va!
D'una vida solitària,
en faig jo petita historia. (De sort)
Amb un poc de vi, una fària,
i un elefant de cartró.
No em fotreu, n'estic segur!
Tinc un cap que es pot dir dur.
I un cervell ple de futur.
No us faré mai cap petó.
'Neu!
'Neu!
Mai no em cagaré a les calces!
(Que la merda és de vosaltres).
'Neu!
'Neu!
La veritat no te preu!
Writer/s: Ovidi Montllor
