A tu
Avui he vingut per a parlar-te
de promeses,
a tu amiga i companya
de la música.
M’has fet pensar enterament
que, a la vida,
cançó és el passaport
de l’esperança.
He acaronat tants anys
els teus cabells,
que cada cop sent molt més fort
la teua música.
De vegades t’utilitze
de cuirassa,
per amagar el que no puc
dir amb paraules.
I per qui diga que la fusta
no parla,
fes-li sentir la teua veu plena de
sentiments.
No vull que t’acomiades
amb somriures.
Acostat amb acords
i no m’oblides.
Despert vull recordar
tots els moments feliços,
els teus sis ulls,
la teua veu.
Writer/s: Feliu Ventura
