Creix
Creix i va escampant-se lentament
Es pot llegir en les mirades
de la gent.
És un riu callat però latent
Quan la impaciència és la virtut
O l’aliment.
Creix com un núvol
I, a voltes, la veig créixer
Per damunt de mi.
Creix com un arbre
Que enfonsa les arrels
Per arribar al cel.
És ensordidora i ascendent
La veu de molts quan la unitat els
fa eloqüents.
narren una història diferent
On la justícia és el principi
I l’argument
on la vida és un deute pendent
només la vida significa
moviment.
El futur no porta remitent
només s’hi arriba preguntant
o responent!
Writer/s: Feliu Ventura
