Encara és vostra
Si pogués enjoiar el teu cos
amb espurnes de sang
i poguessin banyar-te d'or
els meus dits delirants.
I pogués beure del teu pit
i menjar del teu pa,
i entre els plecs del teu ventre blanc
deixar el meu nom escrit.
No, no tinguis por,
aquestes mans
t'estimen tant
com no voldrien pas que fóra,
no puc donar-te cap més prova.
No, no tinguis por,
me'n vaig d'aquí
i et vull amb mi
com un malalt que busca ajuda,
com aigua que vol ser beguda,
com si tenint-te no et tingués,
sense preguntes boges ni papers.
Si pogués fer-me robador
per a robar-te el teu fruit;
li bateguen cada un dels brots
i ell segueix adormit.
Fer-me pell de la teva pell,
fer-me plor del teu plor,
poder ser per a tu el millor consell
i el primer dolor.
No, no tingueu por,
no puc marcar
qui ja ho està
amb una creu daurada al rostre;
la meva dona encara és vostra.
No, no tingueu por,
que pagarem
possiblement
el preu que esteu pagant vosaltres,
perquè juguem les vostres cartes,
encara que al final de tot
algú ens demani comptes del joc.
Writer/s: Joan Baptista Humet
