Metzina
Avui, que el públic és sord,
encara que canti fort,
les bruixes del pentagrama
m’han fet venir les ganes
de cantar, malgrat tot.
L’última musa ha fugit
i ha marxat l’últim amic.
La lluna i la guitarra
són les dues companyes
que em queden a la nit.
I em diuen: “vine, vine”,
són la meva medicina.
Com un raig de benzina
pel motor que em mou per dins.
La lluna m’il·lumina,
la guitarra desafina,
les dues m’enverinen
amb el pitjor verí.
La pitjor metzina… jo vull d’aquesta metzina.
Metzina… dóna'm d’aquesta metzina.
El cap no està amb el que dic
i el cor no el tinc dins el pit.
És sota les faldilles
de totes les pubilles
que han passat pel meu llit.
I em diuen “vine, vine”,
són la meva medicina.
com un raig de benzina
pel motor que em mou per dins.
Cul, pit, cuixa i vagina,
per ells el món camina.
La millor vitamina
i el pitjor verí.
La pitjor metzina… jo vull d’aquesta metzina.
Metzina… dóna'm d’aquesta metzina.
Writer/s: Albert Fibla
