I Ara A L'aire
Tinc la pólvora del cor humida
la carcassa seca i dura com un roc.
Les lleganyes ja no em deixen veure,
jo només vull beure del licor més fort.
Que m'ofegui
que m'ofegui
que m'ofegui
fins el fons
del crepuscle
del teu cony.
El sistema operatiu fa figa,
ens transformem en fluxos, flames i vapors.
Som dos núvols negres que es condensen
i regalimen sexe per tots els racons.
I ara a l'aire
i ara a l'aire
i ara a l'aire
es respira
el perfum
del nostre amor.
I ara el vent escampa les espores
de l'amor -esperma per la pell del món
i ara el món agafa cos de dona
dona que es fa terra que dol i no vol.
