Tanhäuser
Un enorme goril·la és el Sant Pare
d'aquesta terra antiga enfonsada en ferralla
legionaris leprosos desfilant sense cames
inspectors metafísics en vitrines de marbre.
Humitat relativa de la mort que es respira
bombardeig de consignes, bombardeig de mentides
el ministeri de l'aire ens anunci la fi
capellans del nou ordre amb sotanes de làtex
els monarques consolen familiars dels cadàvers.
Però més enllà de Tanhaüser hi ha més lloc per fluir
hi ha tubs plens de líquids d'efectes sublims.
Tot l'espai sideral ple de naus flamejant
bales de foc, metralla de llum
serps fluorescents que fereixen els ulls
colpegen la nit, li esqueren la pell.
Naus, naus, naus flamenjant
Naus...
Naus...
El meu germà gran tocat del bolet
diu que allà sí que hi ha vida abans de la mort
i aquí com diu el pallasso: "No somos nada..."
Posem-nos a riure, com el riure del boig,
que ha trencat el mirall d'un model mil·lenari
amb el martell dels obrers, amb el pic dels miners.
Amb dinamita de vida explotem pels carrers
i pugem a les naus, a les naus flamejant...
