El Gran Esperit
Vos que moveu el mar,
vos que moveu el vent des del sud,
que per el cel tot blau viatges en la llum
Invisible amor que dorm al fons del cor.
No deuria parlar, només guardar silenci.
Núvols de cotó travessen el meu cos
Esperit de pau, llum dins de la foscor.
Vos sou el temporal,
la nit tancada i freda.
Tot el dolor immens
que ens feu aprendre el món.
Dies de glòria sempre,
estrella incandescent i fugaç
Les vostres mans tendiu-nos,
infundeix-nos valor.
