Estimat
Tenir l'ull sempre viu
i una veu que vol riure;
permetre'm, quan em vingui de gust
semblar dispers;
per un sí o per un no
combatre o fer un vers.
Treballar sense glòria ni fortuna
en el viatge que em portarà a la lluna,
evitar res que no surti de mi
sense renunciar a la modèstia, dir:
estimat, pots estar satisfet de les flors,
dels fruits i els troncs
si ho culls del teu jardí ufanós.
I rebutjant ser l'heure,
encara que no siguis cap roure
o cap avet,
potser no pujar gaire
però fer-ho tot solet.
Writer/s: Edmond Rostand, Sílvia Pérez Cruz
