Guillermina Motta

La xineta de la Facultat


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Jo vaig néixer en una porteria,
al bell mig de la Rambla de Prat.
Sense pare, i amb la mare viuda
i un afany dintre meu desbordat.
Vaig anar en un col·legi de monges.
Era llesta i discreta també,
i amb l'esforç de la mare fent feines,
vaig poder acabar el batxiller.

Somiàvem plegades, als vespres,
tot mirant les revistes del cor,
aquell noi que vindria a buscar-me
enfilat dalt del seu cavall d'or.
Era metge, enginyer o bé notari.
M'estimava i em feia feliç:
un nen ros que a tots dos retirava
completava aquell quadre d'encís.

Mai les coses no són com les pinten,
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?

Vaig posar-me amb delit a fer Lletres,
vaig fer amigues i amics ben aviat.
Per l'abril era ja delegada
del meu curs per fundar el sindicat.
Vaig conèixer un xicot, activista
d'Econòmiques, als Caputxins.
Al sis-cents, em parlava de Mao
mentre jo repartia pasquins.

Així, doncs, em vaig fer maoista.
I una tarda, amb el llibre vermell
mig obert sobre el llit, en un àtic,
vam prometre'ns la vida jo i ell.
Era ros i era ric i tenia
els ulls tristos d'autocompassiu
i una febre que a mi em corprenia:
vaig passar-me al seu llit tot l'estiu.

Mai les coses no són com te diuen
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?

Ja no cal que us expliqui més coses,
tothom sap com acaba aquest cas:
vaig tornar-me 'n a la porteria
de tres mesos i mig d'embaràs.
El meu Príncep fugí cap a França
(m'envià una postal per Nadal).
I després se l'empassa el silenci.
Tinc un nen . Ros, però subnormal.

Aquell nen fou infern, fou calvari.
Jo, de nits, no podia dormir.
Vaig matar-lo un captard que plovia,
tot besant el seu ros cabell fi.
El seu pare es va fer socialista
i ara viu a Madrid, diputat.
I jo visc, és un dir, sola i trista,
a una cel·la de la Trinitat.

Mai les coses no són com les penses
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?


Writer/s: Narcís Comadira

The most viewed

Guillermina Motta songs in November