Roger Mas

El fènix


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

La gent antiga d'Egipte
em creia l'ocell més bell,
el que mai no moriria,
el sol mateix, fet ocell.

Qui-sap-la gent m'invocava
en un temple tot daurat;
ells deien: —Si mor un dia,
tornarà ressuscitat—.

Mai ningú pogué sotjar-me
ni topar-me en un cantó;
i és que s'havia fet córrer
que era existent, i no en só.

Ara m'esmenta un poeta
quan ja no es parla de mi.
Potser jo, si us el creguéssiu,
arribaria a existir.


Writer/s: Josep Carner, Joan Díaz