No, tu no tens pas nom
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
No, un ésser no ets encara,
ho podries ser si ara
fossin més plaents les coses,
si et conservo on reposes,
si tot fos comptar els dies
mentre el ventre em tibaries,
si no fos un artifici,
si no fos un malefici.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Saben ells que això transforma
l'esperit tant com la forma,
que cervell endins es fica
i el fa seu de mica en mica,
no seràs tu el meu centre,
ells què saben del meu ventre,
diuen que de mi disposes
i sóc tantes altres coses.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
No és la teva veu que crida,
són els meus crits la ferida,
m'encoratjo o em rendeixo,
t'he estimat des que existeixo
però et perdo entre la pena
i ara em llancen anatemes,
i ara em llancen crits d'alarma,
qui són ells per acusar-me.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Qualsevol que es posi entre
l'ésser meu i el meu ventre
llençarà menyspreus i odis,
tot brandant morals i codis,
m'he de veure maleïda,
combatuda i escarnida,
qui et sublima, qui et valora
quan no ets més que una espora.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Per a mi no és cap festa,
és derrota manifesta,
és el xiscle, el desfici,
és la mort, el precipici,
és allau i és riada,
soledat i esfondrada,
no és només teu el suplici,
junts anem al sacrifici.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Writer/s: Anne Sylvestre
