La noieta del circ
Imitant un àngel, la fràgil noieta,
buscant aplaudiments la mort va trobar,
i aquest tango ens parla de la trista història
que sota la lona del circ va deixar:
Jo sóc la noieta del circ,
per unes monedes jo us don
miquetes de trista bellesa,
miquetes de tèbia emoció.
Jo sóc la noieta del circ
i pels llargs camins del Senyor,
vestida amb la malla de seda,
us vaig repartint les flors de la il·lusió.
Penjada del fràgil trapezi,
el seu cos tan jove recorda al saltar,
una coloma que talla l'aire,
ploma blanca que el vent fa volar.
Mentre la gent emocionada
contempla angoixada el seu salt mortal,
sota la lona el circ tremola
i l'alè gelat de la mort sent passar.
Jo sóc la noieta del circ,
no trobo consol ni amor,
la joia que jo reparteixo
per mi és misèria i dolor,
per això en una nit molt freda
cansada la mà s'afluixà.
I pobre noieta del circ,
buscant aplaudiments la mort va trobar!
Writer/s: Gerardo Matos Rodríguez, Manuel Romero
