Vull plorar com la Soraia
Si una és pobra i no té res
el desconsol que li és permès,
no és ni emfàtic, ni elegant,
ni pot ser gaire exuberant.
Ha d'ésser controlat,
ha de fitxar al taller,
és un dolor privat,
no en parla cap paper.
Com la Soraia vull plorar
amb desconsol superlatiu,
plorar com una emperadriu,
com favorita de sultà.
Jo vull plorar amb decorat,
plorar amb tots els requisits,
viure el meu drama com la Liz,
com una viuda de magnat.
jo vull plorar sense estalviar,
com la Soraia vull plorar,
com l'ex muller del Xa.
Si una no cobra en dividends
té molt poc temps pels sentiments,
no en pots fruir la intensitat,
se't cremaria l'estofat.
No em puc acostumar,
és massa inhumà,
en el pitjor disgust
a penes trobes gust.
Com la Soraia vull plorar,
vull gemegar sobre coixins,
que m'acompanyin violins,
com la germana d'un paixà.
Jo vull plorar com la Begum,
sense ulls vermells, sense ensumar,
no vull plorar fent el dinar,
no vull plorar com de costum.
Jo vull plorar sense estalviar,
com la Soraia vull plorar,
com l'ex muller del Xa.
Com la Soraia vull plorar,
vull exhibir el meu patiment
amb luxe sumptuosament
i no plorar com sempre en va.
Vull plorar com la Margaret,
vull proferir gemecs semblants,
vull plorar perles i brillants,
o és que potser no hi tinc dret.
Jo vull plorar sense estalviar,
com la Soraia vull plorar,
com l'ex muller del Xa.
Writer/s: Françoise Mallet-Joris, Michel Grisolia, Marie-Paule Belle
