Cançó de noces
No em diguis que en saps d'una
que encara es mama el dit,
no em diguis que en saps d'una
que va buscant marit.
Per dir-li què ha de fer,
què, quan, com, on i qui,
distribuir-li el temps
tarda, nit i matí.
Per lluir blanc vestit
convit com a Canà,
un dogal beneït
per jutge i capellà.
Un jove ben plantat,
un torero gelós,
un don Joan brutal,
un bossot ben farcit,
un poeta amb futur,
un cul de mal seient,
un cervell eminent,
un fillet de mamà.
Un que l'ha de salvar
de tants desvergonyits,
que no la deixarà
tastar els fruits prohibits.
Ella l'esperarà
i l'hi haurà preparat
el dinar i el sopar
fins a l'eternitat.
Un pare dels seus fills,
un gran conquistador,
un cowboy immortal,
un caçador astut,
un mascle imponent,
un orador genial,
un dimoni del sud,
un capet important.
Writer/s: Denis Boucher, Jacques Perron, Pauline Julien
