Entranya marina
Quan la mar
esventra ses entranyes a la roca,
aquesta esdevé porosa
i l'aigua hi penetra més.
És quan gruny el bufador,
que és gemec desmesurat,
crit orgàsmic d'elements,
brollador d'esquitx salat.
Bordell d'escuma blanca,
desfici amorós.
L'empenta de la mar,
no es cansa de furgar.
Quan la mar
esventra ses entranyes a la roca,
aquesta esdevé porosa
i l'aigua hi penetra més.
Enmig de la tempesta,
s'obre un raig de claror,
brillantor que revé
il·lumina la gesta,
encesa i punyent.
La còlera de la mar
empeny el darrer gemec,
burxa l'hivern mineral
i pega un crit de plaer.
Bordell d'escuma blanca,
desfici amorós.
L'empenta de la mar,
no es cansa de furgar.
Writer/s: Joan Carles Villalonga, Nicolau Espinosa
