No em mane més faena
És la rosa de l'alba
rosa que plora sola.
És la rosa del dia
rostre que s'imagina
ser lliure com la rosa.
És la rosa de nit,
rebel la rosa fosca.
És la rosa de l'aigua
que se'n va, que no torna
a ser la rosa sola.
Dilluns a l'hora d'esmorzar
Neleta volia jugar,
però a jugar no podia anar
perquè havia de llavar.
Dimarts abans de berenar
Neleta volia ballar,
però a ballar no podia anar
perquè havia de planxar.
No em mane més faena,
no em mane més faena.
Mane-li-la al meu germà,
la la ra la la ra la.
Dimecres després de dinar
Neleta volia cantar,
però a cantar no podia anar
perquè havia d'agranar.
Dijous a l'hora de sopar
Neleta volia pintar,
però a pintar no podia anar
perquè havia d'escurar.
No em mane més faena,
no em mane més faena.
Mane-li-la al meu germà,
la la ra la la ra la.
Divendres en haver sopat
Neleta volia estudiar,
però a estudiar no podia anar
perquè havia de brodar.
Dissabte havia de guisar,
diumenge tot era pecat.
Ai, la Neleta s'ha cansat,
no fa més que treballar.
No em mane més faena,
no em mane més faena.
Mane-li-la al meu germà,
la la ra la la ra la.
Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams
Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams
Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams
La xata merenguera, huit, nou, deu...
Writer/s: Eva Dénia, Popular valenciana, Maribel Crespo
