El seu cant a la vida
Saber que hem de mudar-nos:
ser l'enigma del foc, saber-nos riu,
ser la pell de la zebra, l'aigua clara,
ser les dones i els hòmens -sols un cos-
i eixe color de sang quan naix el dia.
El seu cant a la vida
diu el poeta
i rebrota la rama
que estava seca.
Tornen a obrir-se portes,
allarga el dia
i badalla la rosa
que adés dormia.
Eixa arena tan fina
que t'acarona
les ones la besaven
quan era roca.
Tot renaix de les cendres,
torna la vida.
Cauen les fulles seques
i el dol s'oblida.
Desperten les gavines
de matinada
i furten el silenci
de la nit llarga.
L'amor que sempre torna
quan no s'espera.
Quan creus que tot s'acaba
s'esmuny la pena.
Writer/s: Eva Dénia, Popular valenciana, Maribel Crespo
