Fred d'hivern
Jo vull tornar
quan veig el tren que està passant.
Esperant impacient
mentre cauen gotes d'argent.
Sent la buidor
dins l'estrany paratge d'un gèlid vent
i tu, última peça d'aquest món incomplet.
No pensis en aquell instant de plors i de sang,
oblida-ho.
L'hanel d'un nou vol, llunyania amarga d'un error.
I ara el temps batega recordant aquell dolç perfum.
Sent la foscor del poeta gris de ploma i paper
que escriu un sol vers, implorant la veritat d'un no-res.
No pensis en aquell instant de plors i de sang,
oblida-ho.
Pèrdua exultant en un nou lloc i tot l'amor batega
esperant però mentrestant,
mires enrere tornant a ser infant i una ferida oberta has deixat
i dibuixes a l'alba un nou horitzó.
Writer/s: Marga Rotger
