Dels marges
És quan veig en tu
un lleu gest adolescent
de quan era tot díun sol color
i ens en réiem sense cap por
que jo torno a ser
primer i darrer
i sento que puc fer amb tu
tot el que no hem pensat mai
i que no hi ha aturador per cap dels dos
En un sol moment
Fotos que hem deixat
a tants indrets
ebris de records
hi sortim rient i algun cop plorant
però sense l'essència de qui som
I pels marges surt surt surt
tot un món perdut (de) gent fuig fuig
i sento que puc fer amb tu
tot el que no hem pensat mai
i que no hi ha aturador per cap dels dos
cap cap dels dos
Cada cop que veig en tu
