
No hi ha herois
Cada cop que cau el sol
cada cop que un fotut déu no em vol
el moment de caure mort
de no viure mai la sort
de fer veure que no hi és
d'oblidar-me del meu foc encés
de cremar-me en la foscor
i de perdre el seu perdó
Ser, el teu batman
no és tan
trivial
Disfressat per fer complir
per entendre que puc ser roí
quan m'amago pels racons
ocultant les emocions
per fer creure a tothom
que (em) mereixo tot el meu cognom
que no hi ha més intenció
que emular la perfecció
Ser, el teu batman
no és tan
trivial
No hi ha herois
vistos de prop
tots som iguals
uns farsants en la foscor
de la nit
només vampirs
dels ideals
que hem anat perdent tots sols