El gir inevitable
Sobre les cendres blanques eclipsades pel sol
darrere les muntanyes cercant nous horitzons
tristesa vas per dintre pels rius que fa la sang
on hi ha el gir inevitable dels canvis fets realitat
No em retenen les cadenes no em calen més presons
llarga nit destapa el cel abans que em torni boig
des de l'alta torre veig nius de soledat
on hi ha el gir inevitable dels canvis fets realitat
A vegades vull fugir ocult rere aquest Món
deixar-me endur pel riu i despendrem de tot
caminant entre les runes tot és tan irreal
però jo l'únic que vull és que deixem de fer-nos mal
No té sentit l'absurd dins els jocs que fa la ment
aquesta ànima dins meu ja no l'entela els pensaments
escolt i reconec la seva veu és com el riu
que ja hi era molt abans que tu i jo fóssim vius
verdegen dintre meu els camps que no he vist mai
on hi ha el gir inevitable dels canvis fets realitat
Writer/s: Guiem Soldevila
