Dubtes en el vent
Dubtes en el vent vessen pels solcs de les teulades
el passat ple de records crema en l'abisme dels teus ulls
camins sense sortida munts de pluja a les espatlles
com més s'endinsa el bosc més intensa és la llum
Qui pot aixecar el gran teló crepuscular de la nit dels temps
més enllà del mar de dubtes on molts viuen submergits
i alguns aprenen a nedar
Dubtes en el vent
ara se que tots som nàufrags d'una manera o una altra
Dubtes en el vent
quan et creus que ho has vist tot et pots perdre en un instant
El sender s'estén obert més enllà de la mirada
en el ventre del seu cos neix la llum nua i salvatge
i ara et crid des del desert vull saber si hi ets encara
la ferida se m'ha obert i tenc set altra vegada
Writer/s: Guiem Soldevila
