La nova Lola
Són molts els dies deixats perdre
a dins d'aquesta taverna
aguantant les llefiscoses
mans dels mariners de terra.
Tinc de llagues plens els dits
de servir aquests malparits.
No ompliré cap copa més.
Per molt que cantis, res em trauré!
Que avui la Lola ha estripat el davantal,
diu que no ensenya més les cuixes,
que està farta d'aguantar.
Que diu que plega,
que ha decidit salpar cap a la mar,
que vol hissar les veles i ser capitana del seu navegar.
En l'escuma d'aquest mar
es dissol el meu passat.
He canviat llums de neó
per l'olor de l'horitzó.
Fermes són les meves mans,
ja les nafres no fan mal.
Ara lliguen tots els caps,
no hi ha res que no es curi amb sal.
Que avui la Lola ha estripat el davantal,
diu que no ensenya més les cuixes,
que està farta d'aguantar.
Que diu que plega,
que ha decidit salpar cap a la mar,
que vol hissar les veles i ser capitana del seu navegar.
Avui comença un nou camí.
Has decidit no desistir.
Que avui la Lola ha estripat el davantal,
diu que no ensenya més les cuixes,
que està farta d'aguantar.
Que diu que plega,
que ha decidit salpar cap a la mar,
que vol hissar les veles i ser capitana del seu navegar.
