Casablanca
Guardo una foto de tots dos
a l'estació de Casablanca
units per aquell cop de sort
dels passatgers a la deriva
i van venir les nits en blanc
fum de maria i te de menta
quan despertava la ciutat
el sol portava el teu comiat
Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies
però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia
Dos mil quilòmetres al sud
tu i jo en un cotxe dels vuitanta
la mitja lluna al damunt
i el vell desert que ens abraçava
Feies ballar la teva veu
entre els acords d'una guitarra
I vam voler guardar el moment
per si demà ja érem uns altres
Ets l'horitzó, un fil d'argent on neix el cel,
i em fas sentir l'espectador del lloc més bell
Un tremolor, que va creixent sota la pell
quan cau la nit i es fa més fort i més cruel
