No creguis el que veus
on és la meva ment?
sempre l'estic perdent,
blues de la nostàlgia subterrània
persistint de forma espontània,
la venus de les pells
vol que siguis un d'ells,
l'amor ens destrossarà de nou,
sol passar quan mai no n'hi ha prou,
dins tu sents unes veus que et diuen
"no creguis el que veus"
androide paranoic
vengut d'un temps heroic,
cendres de banderes americanes
tan a prop i alhora tan llunyanes,
dins tu sents unes veus que et diuen
"no creguis el que veus"
Writer/s: Manel Martínez
