Tu (en directe)
Com un dolç caramel
que et treu el gust amarg
del fons del paladar.
Com una brisa suau
que de cop t'ha portat
la serenor del mar.
Com llum quan surt el sol
vencent la meva por
fent fora la foscor.
Com el primer batec
del cor d'un embrió
dins un ventre d'amor.
I així et vas presentar,
sense avisar-me abans,
com far a l'horitzó
al nàufrag que era jo.
Un sol enmig del cel és el que ets, tu,
un pont que uneix les platges del desig,
poema del somriure que m'escrius, tu,
el vent que fa que voli el meu estel.
La calma després d'una tempestat, tu,
el núvol d'escalfor del meu alè,
la font que brolla fresca en la foscor, tu,
el cercle amb què es dibuixa el nostre amor.
Com quan per fi has plorat
veient com van marxant
rosecs que et van corcant.
Un dissabte de maig
que et deixa respirar
l'estiu que ve al costat.
Un vers xiuxiuejat
que encrespa aquesta pell
i et fa volar la ment.
L'acord inesperat
que desperta dins teu
el nen que vares ser.
Writer/s: Xavi Canelles
