Obsolescència programada

Estiula

Vas mostrar l'opció de funcionar,
quan després d'il·lusions i papers d'embalar
vam brindar amb copes i amb molt xampany.

No vam poder estar més agraïts,
a l'esclau que, fidel, ens va solucionar
tan feixugues tasques de la llar.

Tan bé ho vares fer, silenci teu,
que ens vam acostumar a no notar-te pas
i a pensar que mai ens pots fallar.

Però ara no podem entendre res,
després que un soroll sec anunciés el pitjor,
el temps passa i no es veu solució.

Hi ha algú que està rient,
sentim les veus.
Algú movent els fils,
d'on tots pengem.

L'obsolescència
l'han programada
perquè t'espatllis
quan ells ho diuen.

L'obsolescència
l'han programada
perquè ens amargui
el teu mal riure.

L'obsolescència
l'han programada
i ets de bon veure
i ets de mal viure.

Semblaves ben fet, ben fabricat,
sòlida la carcassa, agradable a la pell,
molt robust, ens vas enamorar.

I ho vam comentar, lluna de mel,
no serem mai conscients de la sort que tenim,
poderós món industrialitzat.

Què ha passat amb tu, amor trencat?
Ser estimat per diners té un nom que tothom sap,
ens ho hauríem d'haver imaginat.

I ara, al teu davant, tall en canal,
tornavís tremolós, ombres fosques, circuits,
sé tan bé que no et podré arreglar.