Ningú et fa cas
Tornes a passejar el gos, un altre cop.
Ja et deia que no era la solució.
Ja no et cau gents bé.
Amunt i avall mires com va pixant.
Ningú et fa cas i tu plores i l'animal no entén res, com sempre.
I et tornes a arreglar
i dins el cotxe fumant vas sense pensar en res.
I a la feina és pitjor i creus que és molt millor estar-hi fins al final,
que marxar cap a casa.
On, sola, les parets et cauen al damunt
i el pols et menja
i els dies sembla que no acabin mai, sempre iguals.
I arriba l'estiu i tothom va preguntant que on aniràs.
I tu penses: "Merda, jo que m'ho havia "currat" tant i ara ja veus".
Writer/s: Gerard Civat
