El meu abric
Algú ha escollit un abric per a mi
que ni m'agrada ni em fa feliç,
que abriga poc i malament,
que em queda estrany, que no em serveix.
A quasi tothom li queda bé,
però a mi no. Què passa! No passa res!
Jo en voldria un de ben diferent,
que m'identifiqui, que sigui el meu, el meu abric.
Dic que no amb el cap quan sento a dir
que algú com jo ha de portar aquest abric,
dic que no amb el cap quan sento a dir
que algú com jo ha d'anar vestit així.
Tot està bé, però em vull fer sentir;
aquest regal no m'ha agradat,
si ha de ser per a mi, m'hi he de sentir bé.
El canviaré, el tunejaré.
Començaré molt a poc a poc,
será un trànsit lent però de debò.
Jo vull ser feliç i em vull vestir
igual per fora que per dins.
Dic que no amb el cap quan sento a dir
que algú com jo ha de portar aquest abric,
dic que no amb el cap quan sento a dir
que algú com jo ha d'anar vestit així.
Writer/s: Dani Coma
