Plaça del dubte
Soc a quatre passes de decidir que et deixo,
que t'abandono; el que hem viscut ha sigut bonic,
però he crescut i ja no t'hi vull.
He quedat a la Plaça del Dubte amb un amic.
Baixo pel carrer dels Petons,
giro la cantonada dels Decidits;
la meva mà, en estat d'alerta,
s'arrossega per la barana de les escales
que baixo flotant.
Perquè avui et diré adéu sense recança
I, amb la promesa de no oblidar-me mai de tu,
pensaré que soc afortunada: t'he tingut i hi ha molts nens que no ho poden dir.
Sí, reconec que hi ha un motiu que m'anima
i m'anima i m'anima i m'anima a deixar-te avui;
ho has sentit, abans t'ho he dit:
he quedat a la Plaça del Dubte amb un amic.
Em quedo amb una Barbie; he deixat de ser petita, sí, però és que ella m'ha fet feliç!...
i encaro l'edat del "pavo" sabent que a partir d'ara em toca decidir a mi.
Baixo pel carrer dels Petons,
giro la cantonada dels Decidits;
sota una gorra, una veuassa
diu el meu nom i jo, a la plaça, que dubto,
però finalment li dono la mà.
Perquè avui et diré adéu sense recança
I, amb la promesa de no oblidar-me mai de tu,
pensaré que soc afortunada: t'he tingut i hi ha molts nens que no ho poden dir.
Writer/s: Dani Coma
