Aixopluc

Miquel Vilella

Recolza el cap,
A prop del seu coll,
Donant per fet
Que sempre hi serà.

Dóna la mà,
Tot oblidant
Que l'aixopluc del perfum
Sempre es desfà.

Estelles de cor trencat.
Rodalies amb retard.
Acostumat.
El teu mai és per sempre.

Desafio la mediocritat.
Malament i massa tard.
Els llambordins se'n riuen.
Sóc passat.

Els amants que se'm creuen al pas
Es fan petons sense parar.
Em miren i em pregunten
Com tornaràs del passat?

Fulles i flors per als meus amics,
Els cucs de seda.
Amb el seu fil brodaré el teu nom.

No tocaré.
No oloraré.
Si no pots ser meva,
Aquí em quedaré.

Com tu.
Com tu.
Com tornar.