Temps

Lluís Alba

Amors que en un segon esborren tot un cor,
febleses que apareixen del no res.
Batega el temps feixuc, que amaga els caminals
mentre alenteix el flux a la raó.

On el silenci és el refugi
per fer meves les respostes
que no he tingut,
que no tindré,
que no tinc.
Visions del llarg passat que mai no és més feliç,
i prenen com hostatge la tendresa.
Després de tot sempre descobrim,
que són pròpies les mancances,
que fan ploure sovint,

Així aprendré del miratge
de no saber trobar-te,
de no saber mirar-te . . .
és que no hi ets
aquesta és l'única veritat.

És bo tenir un recurs a punt,
que empleni les buidors deixades d'un mateix.
Tot el que tinc així ho explica el temps,
sotmès al ritme intens de les paraules,

Ànimes noves que m'acompanyen,
i avui donen respostes,
tornar a tenir el gran desig de sobreviure.

Amors que en un segon
omplen de vida un cor.