Finestres

Lluís Alba

Absent . . . en el silenci de l'enyor
el meu cervell camina.
Desfent . . . distàncies mai viscudes
que em duen lluny de mi
Ardent. . . veient com cau la fulla
sobre el teu cos tan petit
Atent . . . observant la nit rere la finestra
com si res no anés amb mi.

mentre penso en tu, i en el que expliquen els teus ulls
que estic segur que trobaran el seu camí
mentre escolto atent, el que diuen els teus llavis
quan ho fan . . . sense pensar

És quan somrius que il·lumines el teu món
i trenques la llibreta on hi escric totes les pors
i quan somrius il·lumines també el meu
obrint finestres fent fugir rutines i foscor.
Vull seure al teu costat,
a veure sortir el sol.

Present . . .vivint la cinematogràfica realitat
que adorm el sentiment
Silent . . . deixant que el temps esborri
la memòria i el desig

mentre penso en tu, i en el que expliquen els teus ulls
que estic segur que trobaran el seu camí
mentre escolto atent, el que diuen els teus llavis
quan ho fan . . . sense pensar
Vull seure al teu costat,
a veure pondre el sol,
i així estar ben a prop
no fos que demà torni a sortir.