Polígons
És que només jo no sap què fer amb la tristesa d'un octògon que vol ser
circumferència sense arestes, sense frens, i rodar i rodar, rodar?
Ningú més s'alegra tant com jo que l'hexàgon s'hagi deslliurat fa temps
dels estrictes límits freds i encarcarats de quan era un quadrat pesat?
I a tot això, qui sap el nom del polígon just abans,
al darrer mil·lisegon, de ser un cercle ben rodó?
I a tot això, qui em sap dir el nom del polígon que ve abans,
que ha crescut i s'ha fet gran, tot un cercle sense por?
Qui no sent tendresa i fins i tot amor pel triangle que incansable ja ha deixat
de ser línia, pura horitzontalitat, un nadó que s'ha incorporat?
No us cau bé el nonàgon, que, valent, en el seu desig de ser un disc obert,
pensa més en corbes que no acaben mai que no pas en xamfrans tot plans?
(tornada)
I qui em diria quants cantons, per minúsculs que aquests són,
arrossega ocultament un somriure ben rodó?
I qui em voldria confessar quants polígons té en el cap,
quants políglotes al coll, i quants polígams dins el cor?
