La nostra petita
Com aquell que s'està davant d'un foc fet amb llenya,
i així, hipnotitzat, durant hores desxifra el seu ball,
ara sec i admiro el teu ventre encès: un cercle ben tancat.
Espero, atent, capturar moviments no nats,
com qui jau sota el vol d'aurores boreals;
veig cortines color d'algues que obren i que tanquen firmaments;
mira: es mou la teva pell en dunes des del pit al sexe,
un oasi, això hem fet créixer: la nostra petita immensitat.
Com fa l'oceà quan s'esfondra i de sobte reneix:
immens animal, amb corrents i animals dins la pell;
veig dofins al teu abisme - encara no saben saltar-;
marors que s'inflen i es relaxen, sota la petita immensitat.
La nostra petita immensitat.
