Il·lús o covard
Hi ha qui pensa, qui creu, qui veu, qui, sap,
qui s'ho mira tot des del llindar,
qui no es mulla mai, no s'embruta mai,
mai no pren cap mal, i la vida mai no els fa tremolar:
no han tingut prou sort de fracasar i començar de nou.
Hi qui pensa que creu que en sap tant,
de la vida, que et pot adoctrinar:
"Has de fer això", "No has de fer allò",
"Un i un són dos": són aquells que no mengen pas
per no haver de cagar. No veuen en l'intent un triomf ja
consumat.
Et pots equivocar, però bé ho has d'intentar,
et poden dir inconscient, que ja no tens l'edat,
però et prefereixo il.lús que covard.
"He estat il.lús, però no sóc covard", L'il.lús,
Estimar-se es un lloc, Joan Margarit
