Les mans
Encara ens les agafem, les mans.
Un nus entre el potser i el passat.
Un pont fet de desig i il·lusió
sobre les aigües tèrboles de la por.
Si ens deixem anar,
quin llac enyorarem?
Si ens hi aferrem,
quin pes ens farà de sal?
Ara només som mans.
Però les mans són més que mans.
Amb la pólvora dels mots ja remullada,
només el tacte pot fer tractes.
"La teua mà en la meua, comun grapat de terra, arrela ts l'un en l'altre", "Ací",
Llibre de les Meravelles, Vicent Andrés Estellés
