Paisatge lunar
Et poses a cridar
Núvols de salfumant
Em mires com un mar
Amb taques de quitrà
Em llences mil raons
Tsunamis i tifons
I no deixes de planxar
I doblegar el teu arsenal
I jo t'odio com a un sol
Que m'ha entrat en un pulmó
Però em poso Tesamoll:
No s'escapi l'escalfor.
Bé, l'amor deu ser això
Ple de foc i de fum
Perquè, com t'aguanto jo?
I com em suportes tu?
Bé, l'amor deu ser això
Ple de foc i ple de fum
Com t'aguanto jo si no?
I com em suportes tu?
T'esquitxo de rancor
Sóc un forn que s'ha
incendiat
I repasso el comptador
D'apagons de matalàs
Em reclames més edat
Amb factures i cucal
Em retreus vanitat
I m'escups caramels de sal
I et poses a cridar
Com crida un volcà
I jo em sento horitzontal
Com un paisatge lunar
I la lava habitual
Se't refreda al sofà
Ets talment un animal
Que esdevé un mineral
I t'oloro el clatell
Com olora un animal
Sota el gebre tens la pell
Que ja es torna vegetal
I m'arrenco el Tesamoll
I et torno l'escalfor
I ara ja som dos pulmons
Amb ganes de balcó
I t'abraço com un sol
La rancúnia ja se'ns fon
Com un polo de torró
Oblidat entre els llençols
Bé, l'amor deu ser això
Ple de foc i de fum
Perquè, com t'aguanto jo?
I com em suportes tu?
Bé, l'amor deu ser això
Ple de cràters i de llum
Com t'aguanto jo si no?
I com em suportes tu?
