Valor
Considero valor cada forma de vida,
la neu, la maduixa, la mosca.
Considero valor el regne mineral,
l'assemblea d'estels.
Considero valor el vi mentre dura l'esmorzar,
un somriure involuntari,
el cansament de qui ho ha donat tot,
dos vells que encara s'estimen.
Considero valor allò que demà no valdrà res,
i allò que avui encara val poc.
Considero valor totes les ferides,
totes les ferides.
Considero valor estalviar aigua,
callar a temps, socórrer un crit,
demanar permís abans de seure,
sentir gratitud sense saber perquè.
Considero valor saber on para el nord,
quin vent asseca la bugada.
Considero valor el viatge del rodamón,
la clausura de la monja,
la paciència del condemnat.
Sigui quina sigui la culpa.
Sigui quina sigui la culpa.
Sigui quina sigui la culpa.
Sigui quina sigui la culpa.
Writer/s: Poema d'Erri de Luca, Marc Ràmia
