Temps líquids
Caminant mirant avall,
tot passa rodolant.
Allò que no havies après
i el que estaves esperant.
El silenci és massa fort,
el soroll a tot arreu.
Si el poguéssim fer callar
la puja tindria veu.
Connectat en tot moment
al barri virtual.
Teclejant a tort i a dret
esquivant la gent normal.
Quan vius aquells instants
com si fossin els primers,
compartint-los amb tothom,
les imatges i poc més.
I t'oblides que la vida va passant
i no enyores els indrets on tens els somriures
guardats.
Un nou moment, que t'atrapa enmig del
temps.
Un dia clar, que ja has deixat escapar.
Veure'm plorar, en quina realitat.
Tot el que hem dit, qui pregunta ja ha escollit.
Et sorprens a tu mateix
avançant el pas del temps.
Els records de fa un moment
des d'on bufava el vent?
Escoltant mitges veritats
i llegint en diagonal
les piulades i els pamflets
que apaguen els fanals.
Diumenges horitzontals,
ressaques i temps perdut,
els flirtejos digitals
mentre estàs sol sostingut.
Només mires els miralls
que et diuen que tot va bé,
homenatge a tu mateix,
ferides que oblidaré.
Un nou moment, que t'atrapa enmig del
temps.
Un dia clar, que ja has deixat escapar.
Veure'm plorar, en quina realitat.
Tot el que hem dit, qui pregunta ja ha escollit.
Writer/s: Marc Ràmia
