Cançó de mi i de tu
Et dono la vida que passa de llarg,
admiro la teva llibertat.
Oblido les nits que no puc dormir
i tinc la teva por dins el meu llit.
Respiro un cop o dos al mes,
m'amoino per un vent que no és d'aquí.
Regiro les restes d'un tabac que està sec,
et robo les hores en que estic sense tu.
El fum se'n va
i aquí estic lligat.
Les nits eternes,
els somnis breus,
les llunes plenes,
el barri buit.
Les lluites dignes,
la coherència, sempre,
les paraules clares,
l'abraçada suau.
Vull ser aquell que mires rere el mirall,
m'escolto i sento paraules que no sé dir.
Llenço plats bruts per damunt dels nostres caps,
guardo les ganes que tinc de ser feliç.
El fum se'n va
i aquí estic lligat
Les nits eternes,
els somnis breus,
les llunes plenes,
el barri buit.
Les lluites dignes,
la coherència, sempre,
les paraules clares,
l'abraçada suau.
Em perdo quan tot va accelerat,
callo quan veig altres homes que et fan mal.
Mossego les ungles que ja s'han trencat,
dibuixo i estimo el temps que ens hem
guardat.
Les nits eternes,
els somnis breus,
les llunes plenes,
el barri buit.
Les lluites dignes,
la coherència, sempre,
les paraules clares,
l'abraçada suau.
Writer/s: Marc Ràmia
